-
CONTEXTUALITZACIÓ
Aquest ha estat el quart any seguit, que un grup d’estudiants del batxillerat social humanístic han pogut viatjar i participar en els actes de commemoració de l’alliberament del camp de concentració i d’extermini de Mauthausen a Àustria. El viatge d’un grup reduït d’alumnes ha estat sempre compartit amb l’INS Pius Font i Quer de Manresa (professor coordinador Xavier Valls) i l’INS Lluís de Peguera (professor coordinador Pep Castilla) i ha comptat sempre amb una important col·laboració econòmica per part de la Regidoria d’Ensenyament i de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, sense la qual no s’hauria pogut realitzar cap viatge. Es per aquest motiu que enguany, els dos centres implicats volíem retornar a la ciutat una mica de resposta del que han significat aquests viatges, així doncs aquest any hem augmentat els actes d’aquest projecte Manresa-Mauthausen que cada vegada més es va consolidant com un projecte que vol anar a més i que forma part també de la participació activa en la Xarxa Mai Més, promoguda per l’Amical de Mauthausen i altres camps per lluitar i prevenir el feixisme a Europa.
Per tant, encara que en el viatge només han pogut anar un grup de 10 alumnes, en la majoria d’actes relacionats amb el projecte han pogut participar la resta d’alumnes de la classe d’Història del Món Contemporani de 1r B de batxillerat.
Una de les idees que van sortir va ser organitzar una exposició que recollís les sensacions del que és un camp de concentració i més tenint en compte que també ho estàvem treballant per explicar la situació dels refugiats sirians. Així amb la col·laboració de l’Escola d’Art de Manresa, l’INS Pius Font i Quer i el Peguera vàrem posar fil a l’agulla en el disseny de l’exposició. Cal dir, que l’Ajuntament de Manresa a través de la regidoria de Cultura ens van cedir l’Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa per encabir-hi l’exposició.
Així el disseny va consistir en un espai ple de cossos (siluetes de cartró amb diferents mides retallades pels mateixos alumnes) esteses per terra de manera que simulaven cossos sense vida i això feia reflexionar al visitant si podia trepitjar o no els cossos.
Abans d’entrar a l’espai dels cossos, calia entrar en una avantsala on es projectaven imatges originals de la vida i la mort al camp de Mauthausen, ambientat amb un so creat per alumnes que simulava un camp de concentració.
Un cop dins la sala, els cossos a terra i diferents treballs realitzats per alumnes sobre els camps de concentració i el seu significat, acompanyats de dues projeccions visuals, un resum dels principals genocidis realitzats per la humanitat des de la II Guerra Mundial fins al conflicte actual sirià i una altra projecció, amb el resum dels viatges realitzats fins ara a Mauthausen.
Aquesta exposició va estar oberta al públic des del 31 de març fins al 8 de maig de 2016 i es va acompanyar d’un seguit d’actes complementaris que finalitzarien amb el viatge a Mauthausen la segona setmana de maig.
Aquests actes foren principalment l’organització d’un col·loqui sobre l’holocaust, l’exili i les deportacions, celebrat el dissabte 7 de maig amb la participació d’historiadors experts en la matèria i alumnes dels instituts que han participat en aquest projecte.
El mateix dissabte 7 de maig i gràcies a la col·laboració del grup de Teatre dels Carlins es va representar l’obra Les Veus de l’Exili, lectura dramatitzada de textos sobre l’exili amb interpretacions musicals realitzades pels alumnes, en el cas del Peguera cal destacar les interpretacions de la Maria Garcia al violoncel, la Júlia Foradada al piano i la Clara Cirera amb la flauta travessera.
Un dels darrers punts forts d’aquest programa, fou la 4ª Trobada de Joves de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme impulsada per l’Amical de Mauthausen i de la qual formem part els dos instituts de Manresa.
En aquesta trobada vingueren alumnes de diverses poblacions de Catalunya, amb els quals es va poder visitar el refugi antiaeri de la Renaixença, per després anar a la biblioteca del Casino, on davant de la estàtua de Joaquim Amat i Piniella (deportat manresà a Mauthausen) tots els alumnes vàrem cantar l’Himne dels deportats. Finalment tots els alumnes participants vàrem anar al Museu Comarcal on vam poder visitar l’Exposició i participar d’un intercanvi pedagògic de les experiències que es porten a terme en els diferents centres per cuidar i preservar la memòria històrica.
En el marc de tot aquest projecte, com a institut hem participat en tots aquests actes, però també en les entrevistes que ens han realitzat des del Canal Taronja i que va fer una cobertura especial de l’exposició.
El ressò de l’exposició va arribar al Delegat del Govern Català a Àustria el Sr. Adam Casals, que en una visita a Barcelona va voler venir expressament a Manresa per veure aquesta exposició i que li comentéssim, agraint i lloant molt la feina feta.
Comentar que ara a finals de juny, anirem a explicar aquest projecte a Barcelona en el marc de les II Jornades d’experiències didàctiques de memòria històrica.
Finalment el viatge a Mauthausen es va celebrar del 13 al 16 de maig, coincidint amb els actes i homenatges internacionals realitzats de manera conjunta per tots els països que varen tenir víctimes en el camp.
El viatge programat en 4 dies, ha completat tots els actes que s’han anat fent durant aquest darrer mes en el projecte Manresa-Mauthausen. Durant aquests dies els alumnes han tingut l’ocasió de visitar el mateix camp de Mauthausen i la famosa pedrera adjacent on van ser explotats molts treballadors presoners.
També es van fer unes visites als túnels d’Ebensee i de Gusen, camps satèl·lits de Mauthausen que servien bàsicament per subministrar armament per l’exèrcit alemany i que alguns d’aquests túnels s’han obert recentment al públic.
En la jornada de participació de totes les delegacions internacionals amb la visita de personalitats de totes les nacionalitats, els manresans vàrem participar amb l’Amical de Mauthausen i altres camps, en els actes d’homenatge, així com també la delegació catalana, representada pel Sr. Adam Casals, representant del Govern de Catalunya a Àustria.
El viatge ha estat molt intens, carregat d’emocions, d’interacció dels joves amb la gent més gran, veure les filles i fills de les víctimes explicar les seves històries als alumnes, l’empatia entre les diverses generacions, el sentit de la justícia, reconeixent el sofriment d’unes persones que van donar la seva vida per defensar els ideals de democràcia i llibertat.
Un dels moments més intensos i emotius fou una llarga conversa que tingueren amb el deportat ucraïnès Igor Malicki, que gràcies a la Karina (alumna d’origen ucraïnès) va poder fer una traducció simultània de les paraules d’aquest supervivent, que als seus 91 anys els va dir entre d’altres coses “que no hi ha països dolents, sinó persones dolentes” i que per viure molt calia seguir 4 normes: “ser bones persones, no tenir enveges dels altres, ajudar als que ho necessitin i estimar a les persones”.
Alguns testimonis dels alumnes participants ho descriuen així:
Arnau Ballesteros
Al camp sovint t’envaeix un sentiment de culpa per la frivolitat –segurament necessària- amb la qual s’explica la mort de 90.000 persones i l’explotació … de 190.000 persones. Per altre part, ens va … la consciència internacional de tothom tant a l’hora de recordar les víctimes del feixisme com per combatre els moviments xenòfobs i populistes que estan sorgint a l’Europa actual.
Macarena Peñalva Rodríguez
Ha estat una de les millors experiències que he viscut. No sabíem el nivell d’empatia al qual arribaríem, en caminar pel camp de Mauthausen. A més a més, per completar les meves emocions de ràbia i de tristesa, vàrem tenir l’oportunitat de parlar amb el supervivent ucraïnès senyor Igor Malicki; que ens transmeté la seva energia. Aquesta llarga conversa va donar molt sentit a la nostra visita. Finalment donar les gràcies a tothom que ha fet possible el nostre viatge. Estaré sempre agraïda per l’oportunitat que se’ns ha donat.
Maria Torras Pérez
Aquest viatge ha estat una experiència inoblidable i única; m’ha agradat molt compartir-la amb totes les persones que han vingut. Un dels moments que sempre recordaré, serà que vaig tenir l’oportunitat de retre l’homenatge a les víctimes, per primer cop, amb la delegació catalana encapçalada pel delegat de la Generalitat a Àustria. També porto al cor la conversa amb el supervivent ucraïnès senyor Igor Malicki. No vull deixar d’esmentar la lectura davant de moltíssima gent en la trobada internacional en el camp de Gusen. Tot aquest viatge m’ha servit per adonar-me’n que a Espanya encara no s’ha reconegut jurídicament totes aquelles persones que van morir a mans dels nazis alemanys. Segurament tampoc ara se’ls reconeixerà.
Clàudia Soler
Primer de tot volia donar-te les gràcies per donar-me l’oportunitat de viure aquesta experiència, una experiència així és difícil de repetir. Veient fotos i llegint llibres es poden aprendre moltes coses però realment quan ho veus amb els teus propis ulls te’n adones de la realitat que van viure, el fred que van passar, com eren tractats, els crits i les pallisses que rebien, etc i sentir les paraules del supervivent ucraïnès, Igor Malicki, va ser molt emocionant, pell de gallina, mentre ens ho explicava el meu cap projectava imatges de com devia ser tot però realment sembla impossible que això passes.
Mar Martínez Gòdia
En aquet petit i gran viatge, que he tingut la sort de viure, m’ha impactat veure fins on pot arribar la crueltat de l’esser humà, del mal que causaven en aquella càmera dels horrors, caminar el mateix camí que molts feien per anar a morir, enganyats, humiliats, menyspreats… Com si la seva vida no tingués valor. M’enduc uns meravellosos records en especial el de l’Igor, un senyor de 91 anys provinent d’Ukraina que va sobreviure a 4 camps de concentració i exerceix de docent, amb qui vam tenir el plaer de parlar i saber la seva història gràcies a la Karina.
Mònica Bastardas i Aina Richarte
D’aquest viatge ens emportem molts records i moltes instantànies, ens emportem una classe d’història en directe. Els ulls vidriosos, emocionats dels familiars de les víctimes del nazisme, el testimoni de l’Igor, ensenyant-nos el seu número tatuat al canell, les seves ganes de viure i d’explicar-nos la seva història ….
Ens va impressionar també en la visita dels túnels de Gusen, com el director del projecte de restauració dels túnels, ens parlava de que allò no podia ser un museu, sinó que era un mausoleu, ja que darrera els murs de formigó hi havia sepultats molts cadàvers de persones que havien mort allà mateix i que no havien tingut la dignitat d’enterrar-los.
En fi, un viatge impressionant i molt recomanable a tothom.
Carles Postigo i Roger Corrons
El viatge a Mauthaussen ha estat una experiència única, inoblidable i sobretot molt intensa. Vam poder apreciar les conseqüències que va produir la segona guerra mundial de molt a prop.
Sobretot perquè vam aconseguir parlar amb un supervivent ucraïnès i vàrem quedar bocabadats amb el que ens explicava, es podia apreciar la desgràcia de la guerra només amb el seu rostre al recordar-ho.
La serietat i el respecte de la gent cap als homenatges et feia pensar en tothom que va morir, sense haver comès cap delicte, només per pensar diferent al règim que dominava en aquella època.
Mònica Puig i Berta Prieto
Aquest viatge ha estat simplement impressionant. Tant en les visites als camps de concentració com en els homenatges les emocions sorgien ràpidament i es sentien a flor de pell.
Tenir l’oportunitat de veure aquests llocs ha estat per una banda esgarrifós pels horribles actes comesos allà temps enrere i, per altra banda esperançador d’un futur millor pels actes que hem presenciat en aquest viatge; tant en els homenatges com amb les trobades amb persones que van lluitar per sobreviure en aquells temps tan difícils.
Els mateixos alumnes també ens han deixat un petit vídeo que recull les experiències del viatge:
https://www.youtube.com/watch?v=87COxJNWY3U&feature=youtu.be
Per últim un parell d’enllaços relacionats amb el seguiment del projecte per part de la premsa local
Article del regió 7:
http://www.regio7.cat/cultures/2016/05/17/estudiants-manresans-frapatsmauthausen/361777.html
Reportatge TV Canal Taronja
Més informació sobre tots els actes i treballs al blog
https://allunyament.wordpress.com/espai-memories/
“Malgrat la petja que ha deixat la deportació en el cos i en l’esperit dels nostres testimonis, cap d’ells no ha oblidat el món que havien volgut millor. Encara hi pensen i aquesta esperança els fa viure. (…) A les nostres converses quan deixaven els records del camp d’extermini, els testimonis tombaven la conversa cap avui. En tots ells hi ha un deler de pau, un desig profund i autèntic de reconciliació amb l’existència”.
Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis
Pep Castilla Manresa, juny de 2016
Professor Seminari Geografia i Història
INS Lluís de Peguera