Aquesta activitat forma part del Programa de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa i del Consell Municipal de Solidaritat i la porten a terme i dinamitzen persones de l’equip de Solidaritat de la Casa Flors Sirera. L’hem realitzada en tots els grups de 3r. d’ESO, a l’hora de tutoria, els dies 14, 21, 28 d’octubre i 4 i 18 de novembre.
L’activitat consisteix en la projecció d’un documental que tracta de la situació dels camperols als països del Sud. La seva agricultura està cada vegada més controlada pels interessos de grans multinacionals, que comercialitzen el cafè, el cacau, el sucre…, produïts en unes condicions d’explotació de la mà d’obra. La implantació de monocultius ha estat molt perjudicial per a unes economies febles, en les quals s’han reduït els conreus de subsistència. El 85% del cafè que es comercialitza el controlen quatre companyies, les quals posen “les normes de joc” per maximilitzar els seus beneficis, fet que comporta l’empobriment generalitzat de les comunitats pageses.
Ara bé, el documental té una segona part, on s’hi recull el testimoni de camperols que s’han organitzat en cooperatives per tal de comercialitzar els seus productes a través de la xarxa de comerç just. Els seus principis són: preu just per al productor, equitat home-dona, no explotació infantil, respecte dels drets laborals i humans de les persones que treballen en els projectes, respecte del medi ambient (conreu ecològic), establiment de relacions comercials a llarg termini, productes de qualitat, organització democràtica dels productors…
Les polítiques de desenvolupament haurien de fomentar l’accés del camperolat a la propietat de la terra, la seva formació en tècniques agrícoles, la diversificació de conreus…, a fi de poder assolir la sobirania alimentària i no haver de dependr
e de les importacions de productes agrícoles.
A l’acabar de veure el documental els alumnes van fer una llista de les situacions injustes que havien observat i també van anotar les alternatives que proposa el comerç just, que ja s’estan impulsant en alguns indrets del món. Tot seguit s’inicià un diàleg obert i enriquidor, en què tots pogueren fer les seves aportacions.
Sí, es tracta que els camperols tinguin “la tassa pel mànec”.