El divendres, 29 d’abril, els grups de 2nD i 4t D d’ESO varen assistir, a l’auditori de la Plana de l’Om, acompanyats pels seus professors de Socials -Pep Farguell i M. Alba Oliveras-, a l’acte organitzat des del Programa de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa i del Consell de Solidaritat, dins del marc del cicle “Persones refugiades“, que vol fer-se ressò del conflicte de Síria i del drama dels refugiats.
Vàrem visitar l’exposició Síria, la paraula de l’exili, un recull de 14 fotografies de refugiats sirians, fetes per David Gonzàlez, acompanyades de testimonis valuosos, entre els quals destaca el relat de la Nafla, una jove exiliada siriana de vint-i-un anys, resident a Mafraq (Jordània). La Nafla escriu la seva història de vida, que és la de milions de refugiats.
Els nostres alumnes respongueren un qüestionari sobre l’exposició, que els ajudà a aprofundir-hi.
Per altra part, vàrem participar en la xerrada-col·loqui a càrrec de la Nadia Ghulam, una noia afganesa que durant deu anys es va haver de fer passar per noi per tal de poder tirar endavant la seva família, a l’Afganistan dels talibans.
El 1993, dins del context de la guerra civil, la Nadia, de 8 anys, va quedar greument ferida, conseqüència d’un bombardeig. Quan va sortir de l’hospital, després de 14 operacions, la seva família continuava patint moltes penúries. La guerra s’havia acabat, però el règim talibà no permetia que les dones treballessin. El pare estava malalt i el seu germà gran havia mort. Amb 11 anys, va decidir posar-se a treballar per portar el pa a casa i alimentar el pare, la mare i dues germanes petites, però, com ja hem dit, es va haver de fer passar per un noi, adoptant la identitat del seu germà assassinat.
El 2006, gràcies a un programa de cooperació internacional, la Nadia va arribar a Barcelona per rebre tractament mèdic i pal·liar els efectes de les ferides. Actualment viu amb els seus pares adoptius a Badalona i té molts projectes, com ara estudiar a la universitat i ajudar al seu país en la mesura que pugui. És coautora, amb Agnès Rotger, de la novel·la El secret del meu turbant, en la qual narra la seva història, i que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la. El 2014 va publicar, amb la col·laboració de Joan Soler, el llibre: “Contes que em van curar”. I ara acaba d’editar-se: “La primera estrella de la noche”, escrit amb Javier Diéguez.
Després d’una breu introducció, la Nadia va obrir un diàleg directe amb un auditori juvenil, format per alumnes de 4t. d’ESO de les Dominiques i pels nostres. El seu testimoni en primera persona va arribar, i es pot dir que es va posar la canalla a la butxaca. Realment, la tertúlia amb la Nadia va apropar l’alumnat al drama i als horrors que comporten totes les guerres.